Com ja sabeu, una de les activitats que es proposaven per a la passada Nit de la Recerca 2008 era un concurs de fotografia. Doncs dos experts, Nuri Forns (periodista amb estudis de magisteri) i Lluís Romero (fotògraf periodístic) han dut a terme una anàlisi de les fotografies que s’hi van presentar. L’informe resultant s’adjunta a continuació:
Anàlisi imatges
Si les fotografies presentades a concurs han de respondre a la idea de què és un científic, tindríem un ventall de respostes ben variades, però amb alguns estereotips que semblen perdurar. A partir de les imatges presentades podem concloure que un científic, és, sobretot, una persona que mostra curiositat per tot allò que l’envolta, que té un esperit infantil, en el sentit que no es cansa de preguntar-se coses i de buscar i regirar. Aquesta reflexió ens la fem després de veure la gran quantitat de fotografies en què el científic és un nen o una nena. Una dada interessant és que aproximadament la meitat de les imatges mostra científiques, un senyal clar que per al gran públic, ara per ara, l’investigador, el científic, ja no és necessàriament un home, mentre que fa anys segurament les carreres científiques eren predominantment masculines. Hi ha una gran quantitat d’imatges del concurs en què la dona n’és la protagonista. Per tant, la societat ha fet camí, ha superat barreres. També és interessant la identificació que sembla que fa el gran públic del científic amb la d’aquells que utilitzen la tecnologia més moderna, i que estan al dia pel que fa als més variats aparells. Els estris mostrats a les imatges van des de la més rudimentària lupa fins al microscopi, passant per la simple observació visual i l’ordinador portàtil. Així, el científic se’ns presenta com una persona que està al dia pel que fa a les noves tecnologies, i que és capaç de treballar en espais molt diversos, tot i que el laboratori és, sense cap mena de dubte, una font d’inspiració de primer ordre a l’hora d’anar a buscar les imatges.
La majoria de les imatges són prou fàcils de llegir, perquè busquen sense embuts retratar directament el científic o científica en el seu àmbit habitual de treball, però també n’hi ha que ens demanen fer un exercici d’abstracció, com ara la imatge que mostra una persona en la immensitat d’un aiguamoll, i que ben bé podria representar el sentiment de solitud del científic davant la magnitud d’allò que és impossible d’abastar en solitari. I en aquest sentit, és curiós que la percepció dominant dels autors de les imatges és que el científic és algú que treballa en solitari.
Tampoc no hi falta el sentit de l’humor. El científic apareix en la majoria dels casos satisfet, content del que està fent i amb capacitat de riure’s d’ell mateix, com es pot interpretar mirant, per exempe, la imatge del peixet dibuixat en un tub d’assaig, en la fotografia número 2. També se’ns presenta com una persona que analitza les coses amb instruments, i per tant, sempre té una visió mediatitzada d’allò que està observant. Rarament observa simplement amb la mirada, sinó que entre l’objecte estudiat i la seva ment sempre hi ha una lent artificial. Entre els estereotips més significatius que encara perduren, hi ha la necessitat d’identificar el científic amb el laboratori, amb la bata blanca, i amb les ulleres (és evident que ha de ser, doncs, una persona que perd la vista de tant d’estudiar). I no hi falta un científic amb un despentinat d’allò més curiós que ens recorda la imatge que tots tenim d’Einstein.
Comments are closed.
Trackback URI |